Arxiu de l'autor: rocaicuiper

ROCA I CUIPER, PARADÍS I MIRALL DE L’HORTA


Magnífic reportatge de la revista comarcal Espai Carraixet del nostre poble!

Roca Cuiper

Paradís i mirall de l’Horta

REDACCIÓ – Mireia Corachán

FOTOGRAFIA – Victoria Latorre

cuiper_pal

 

El sentiment de satisfacció i de pertinença dels veïns del barri es pot intuir en quan agafes els intricats camins de l’horta en direcció a Roca Cuiper, però es constata quan converses amb ells i observes amb atenció els seus gestos i parlar. Aleshores saps amb certesa que hi estàs a un lloc amb caràcter propi. Xafar els curts carrers de Roca Cuiper és sentir la pau d’un temps que s’ha detingut entre un costat i l’altre del carrer principal. D’una banda, l’horta, i d’altra, el mar, un itinerari que et dibuixa el propi paisatge i et convida a mirar l’horitzó seguint els bancals que s’estrenyen fins a confondre’s amb el blau. Aquest xicotet racó de terra ens remet ineludiblement a la forma de viure dels seus habitants, que perviu com un refugi arrelat a l’horta que els envolta.

Els barris de Roca i Cuiper estan separats entre si per vora 100 metres, coincidents amb el límit dels termes municipals de Meliana i Foios, als que hi pertanyen respectivament; però és sols una separació política, perquè compartir carrer, festes patronals i parròquia (la de Nostra Senyora de la Misericòrdia) els manté cohesionats més enllà de cap frontera.

Diuen que cal gaudir el camí tant o més que del destí. Roca Cuiper es troba tan integrat a l’entorn que camp i barri s’entrellacen: en girar qualsevol cantó pots perdre’t serpentejant entre séquies i melonars, on es cultiven des de 1940 -ni més ni menys- que els d’Oro Cuiper, autèntica mel per al paladar. Però no cal retrocedir tant per a poder jugar entre camps de cebes tendres, carxoferes, tarongers, carros i cavalls, perquè al barri la forma de vida roman quasi intacta. Un fet destacable considerant que no és un lloc aïllat (amb estació de rodalies de Renfe i a un pas de València, de les platges i de la V-21).

Al voltant del nucli urbà, els camps de conreu formen un gran rebost que fa senzilla l’alimentació saludable, lluny dels processats de les grans superfícies: a l’abast de la teua mà pots fer la teua collita directament del camp. Un luxe al qual no renuncien ni les persones visitants ni el veïnat, i que és l’orgull dels restaurants de la zona.

Aquest innegable potencial gastronòmic lligat a l’horta es materialitza als carrers de Roca Cuiper, ocupats per establiments del prestigi de Ca Pepico o Ca Xoret.

Ca Pepico -ara dirigit per Pep i Ana, fills de Pepico- fa menjars des de fa prop d’un segle, i ara està consolidat com un referent gastronòmic i enològic a tota València, des d’un punt de vista continuista respecte del que el seu pare cuinava.

Ca Xoret és un motor indiscutible del barri, conduït per les mans de Xoret (Melxor) i Conxa, qui tingueren clar des dels inicis el que volien: una casa al costat del camp que apostara per la cuina valenciana, amb especial cura en els esmorzars i els arrossos.

És Parada obligada el mercat de la terra al casó de roca, de productes ecològics i de proximitat

La història de Ca Xoret està lligada a un dels llocs més emblemàtics del nucli, el betlem tradicional de Roca, que ha difós el nom del barri per tot arreu des del seu naixement, el 1990. En arribar l’estiu, tota la família i entorn de Melxor Almela Lagarda col·laborava, aprenia i creixia al mateix temps que ho feia el seu monument, que abans es muntava a Ca Xoret, i ara enfront. “Van augmentar tant les visites que en 2005 ens vam traslladar a l’actual ubicació”, explica Conxa, cuinera i copropietària a Ca Xoret, i betlemista.

Com a particularitat, el pessebre també recrea el passatge popular de l’Olla de Nadal, on es retrata a una família valenciana del segle passat, amb una barraca, una sénia i una xicoteta horta.

Parada obligada és també el Mercat de la Terra al Casó de Roca, on podem adquirir productes agropecuaris, ecològics i de proximitat, gràcies a una iniciativa de l’Associació de Veïns de Roca Cuiper i la regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament de Meliana. Un mercat quinzenal singular on pots gaudir d’un banc de llibres o degustar esmorzars típics. És un dels projectes que destaquen des de l’Associació de Veïns del barri dins de les polítiques de dinamització cultural i comercial impulsades. Perquè, tot i que la tranquil·litat, el saber fer i el bon viure són valors essencials, els veïns han trobat a faltar-hi més joventut. Per sort, la protecció de l’horta ha mantingut a ratlla la nova construcció i fins ara no hi havia cases i alqueries en venda. L’arribada de nous veïns fa més necessàries que mai aquestes accions que estan contribuint a fer que la vitalitat del barri vaja en augment. Perquè davant la despersonalització dominant, el barri Roca Cuiper ha esdevingut per la seua autenticitat i estil de vida en un paradís accessible, on retrobar i viure la terra i els orígens.

Enllaç a l’article d’Espai Carraixet

Anuncis

FESTES DE SANT ANTONI ABAT 2019


28277363_2049149955319703_4084377048419026040_n

De les festes de gener, Sant Antoni és el primer. Este cap de setmana celebrem a Roca i Cuiper les Festes de Sant Antoni Abat o del Porquet, concretament els dies 19 i 20 de gener de 2019. Els actes estan organitzats pels Festers i Festeres de Sant Antoni i patrocinats pels ajuntaments. Les calderes i la cremà de la foguera el dissabte, i la benedicció dels animals i el repartiment d’entrepans de tomaca i tonyina del diumenge són els plats forts de les nostres festes d’hivern. Ací teniu el programa d’actes:

49664828_2255554514679245_6181594748067774464_n.

50120762_2257970334437663_3782811013095620608_n

CAVALCADA DELS REIS D’ORIENT 2019


Els Patges Reials  estaran el proper dia 5 de gener , de 12 – 14 h i de 15:30h  fins acabar  a l’església per replegar les comandes reials. Més tard anirem tots i totes a rebre’ls a les 18:30h , a la Plaça de Cuiper, des d’on eixirà la Cavalcada.🎁🎁🎁

Acte organitzat pels Festers i Festeres de Sant Isidre i de la Mare de Déu 2019 amb el patrocini dels ajuntaments.

Morris & Co and Edward Burne Jones_The Adoration of the Magi_Art Gallery of South Australia_detalle

RAJOY INAUGURA UNA ESTAFA D’AVE A CASTELLÓ


Ahir va passar en tren per Roca i Cuiper el president del govern espanyol, Sr. Rajoy, junt a altres autoritats, inaugurant l’AVE València-Castelló. I se la va pegar: com que amb el tercer fil ens han enganyat, l’AVE tarda més que un Euromed; va sofrir una avaria a Sagunt, el va avançar un tren de rodalia, es va invitar a la inauguració a l’exalcaldessa difunta de València… O siga, tot desproposits i el ridícul més espantós. Milions d’euros invertits en el tercer carril per a vore’s que és una línia saturada. Però tenim esta classe de governants, i per cert, a Roca i Cuiper tenen molts seguidors. No hi ha més cec que qui no vol vore.

Ara però caldrà vore si este fracàs fa replantejar-se al Ministeri de Foment un nou traçat i tornem a estar amenaçats per eixa nova infraestructura, o es busca una solució més raonable, que no afecte els pobles de l’Horta Nord.

1516627000_981093_1516691950_noticia_fotogramaEl AVE Valencia-Castellón: más caro y más lento que un Euromed

El AVE entre las dos capìtales valencianas llega a triplicar el billete de un Euromed pese a tardar hasta 11 minutos más y aunque acorta en 37 minutos la distancia entre Madrid y la capital castellonense.

María Pitarch
Castellón

Castellón contará desde este martes, 23 de enero, con cuatro conexiones diarias de alta velocidad con Madrid, dos por sentido. Este trayecto del AVE ha tardado en madurar once años y acorta en 37 minutos la distancia entre Madrid y la capital castellonense.

El estreno del tramo pendiente, el que une Valencia con la capital de La Plana, llega con un baile de cifras en cuanto al ahorro real de tiempo en el trayecto e interrogantes sobre la relación calidad-precio respecto a trenes de velocidad alta ya existentes como el Alvia o el Euromed. Este último recorre los 74 kilómetros entre Castellón y Valencia 11 minutos más rápido que el AVE. Y cuesta hasta tres veces menos. Castellón da la bienvenida a un AVE, el primero, más lento y más caro de lo deseado.

El primer comunicado de Fomento con fecha cerrada para la llegada de la alta velocidad a la provincia hablaba de un trayecto completo Madrid-Castellón de dos horas y 25 minutos. Sin embargo, tanto en el anuncio promocional de la página web de Renfe, como en el discurso dado por Rajoy en la estación de tren de Castellón, el viaje de ida —o de vuelta— suma ya siete minutos extra sobre los baremos iniciales y se sitúa en las dos horas y 32 minutos, acortando en 37 minutos el viaje “en relación con el mejor tiempo actual” de un no AVE: dos horas y 59 minutos.

La duración del trayecto en AVE no es la misma según la franja horaria. El primero de la mañana (con salida de Atocha a las 9.40) sí llega a Castellón dos horas y 32 minutos después. Pero el último del día (19.40) prevé una duración de 2 horas y 48 minutos. Así, el recorte de distancias respecto a los actuales trenes de velocidad alta como el Alvia sería, según los datos de Renfe, de poco más de 20 minutos. En el sistema de compra online de la compañía el trayecto Madrid-Castellón en este último tren es de 3 horas y 10 minutos.

El freno del AVE Madrid-Castellón se dará precisamente en el tramo recién inaugurado que une la capital de La Plana con Valencia. La plataforma reservada para la alta velocidad no llegará hasta 2022, y de momento los trenes AVE circularán compartiendo vía con mercancías y cercanías de la mano de la fórmula del tercer carril. La principal consecuencia: que ésta impide a los AVE circular como tales, a un máximo de 350 kilómetros por hora. Se quedan en los 160 kilómetros por hora. Y aquí vienen las comparativas con los trenes de velocidad alta que ya cubren el citado tramo. Como el Euromed, que conecta las dos ciudades valencianas en 39 minutos, mientras el primer AVE del día tarda 42 minutos y el segundo 50 minutos en recorrer estos 74 kilómetros.

Sin embargo, el coste del billete del Euromed en clase turista —con ocho servicios diarios por sentido— y tarifa promocional para un día entre semana del próximo febrero oscila entre los 5,90 euros y los 13,70 euros. El AVE: 15,35 euros y 19,90 euros, respectivamente.

Renfe ha lanzado una campaña promocional con motivo de la puesta en marcha del servicio. Desde el 17 de enero y hasta las fiestas fundacionales de Castellón, la Magdalena, hay una promoción especial que permite viajar por 25 euros (20 euros para el tramo Cuenca-Castellón). Oferta que se aplica al nuevo Intercity. De momento, en cinco días se han vendido ya 4.700 billetes, según ha indicado hoy Mariano Rajoy.

Promociones al margen, el precio del billete para un AVE base entre la madrileña estación de Atocha y Castellón para una jornada laborable cuesta en clase turista 80,70 euros ida y vuelta. Un 25% más caro que el Alvia, con un recorrido de 3 horas y 10 minutos, y un precio de billete de 59,20 euros. Renfe, no obstante, anuncia también para estos casos “significativos descuentos” en una serie de billetes “de entre el 30% y el 70%”.

Cliqueu notícies:

EL PAÍS, 23/01/2018: El AVE a Castellón: más lento y más caro que un Euromed

EL PAÍS, 22/01/2018: El primer AVE a Castellón llega con Rajoy y media hora de retraso tras once años de espera

LAS PROVINCIAS, 23/01/2018: El primer AVE llega a Castellón con media hora de retraso

ABC, 23/01/2018: El AVE inaugural a Castellón se queda parado 25 minutos con Rajoy a bordo

 

ELS CIALDINI A ROCA


festes roca 2017_definitiu_13El programa de la XVII Setmana Cultural i de les Festes de 2017 conté un interessant article sobre els Cialdini, una de les families de terratinents que eren propietàries dels camps i algunes cases, en este cas de Roca. Des d’este bloc volem felicitar a Joan Orts per la seua publicació.

ELS CIALDINI A ROCA.

Joan Orts Ruiz

Si als més vells de Roca els preguntem pel passat, acaben parlant dels “senyorets” que eren els propietaris de la terra, dels Corbín i els Cialdini. A Cuiper ho faran dels Guerrero i els Martínez de Vallejo.

Els Cialdini (cognom valencianitzat a Roca com Saldini) provenien d’Itàlia i eren descendents del duc de Gaeta, Enrico Cialdini, nascut en 1811 a Castelvetro, i que després d’estudiar la carrera eclesiàstica i de medicina , es va enllistar a la legió italiana al servei de la reina Maria Cristina d’Espanya, fent campanya contra el bàndol carlí. Quan pren Gaeta en 1861 ascendix a general de divisió i és nomenat duc de Gaeta i governador de Nàpols. Posteriorment va ser nomenat ambaixador a París. Morí en 1892 a Liorna.

Cialdini arrelà a terres valencianes i així en 1845 té un fill, Enrique Cialdini Fabregat, nascut a Castelló de la Plana. qui heretà el ducat. Però serà un germà seu, Francisco Cialdini Fabregat, qui tindrà relació amb Roca, on tenia moltes terres i una alqueria, coneguda com l’Alqueria del Jutge, que acabarà convertint-se inclús durant uns anys en un dels topònims que va tindre abans de dir-se Roca.

Francisco Cialdini, nascut en 1858 i casat amb Teresa Corbí Orellana, era un advocat de la ciutat de València amb nombroses propietats, entre elles les de Roca. Per exemple, per escriptura de 22 d’octubre de 1906 sabem que adquirix 5 fanecades a “Sor Maria Gracia Monfort conocida en el Siglo por doña Desamparados Monfort y Martínez, mayor de edad, Religiosa del Convento de San José y Santa Tecla de Valencia” en “la partida de la Veleta ó de Tamarit“.

El matrimoni només van tindre un fill, Francisco Cialdini Corbí. La família passava llargues temporades a la seua alqueria, una de les més reeixides de la zona, tenint estatgers. Les estades a l’alqueria es van truncar quan l´únic fill va morir víctima d’un accident que va patir pilotant un avió militar a Sevilla.

Així ho contà, amb gran detall, el diari ABC de 27 i 28 de setembre de 1922:

TRÁGICO ACCIDENTE DE AVIACIÓN

Sevilla, 27, 2 tarde. En el aeródromo de Tablada ha ocurrido un accidente de aviación del que ha resultado muerto el capitán D. Frnacisco Cialdini Corbí y gravemente herido el capitán de Artillería D. Roberto Sangrán González.

MUERTE DEL CAPITÁN CIALDINI

Sevilla, 27, 3 tarde. El capitán Cialdini había llegado recientemente a esta capital procedente de Larache, donde se hallaba destinado como piloto aviador.

Esta mañana acudió al aeródromo de Tablada para presenciar las maniobras que realizaba, en un lugar próximo, el regimiento de Artillería,montó en un aparato Caudrón y aterrizó, después de realizar algunos vuelos en el campo donde maniobraban las citadas fuerzas.

Durante uno de los descansos conversó el capitán Cialdini con el capitán de Artillería D. Roberto Sangrán, quien le dijo que no había volado nunca, y entonces el Sr. Cialdimi le invitó para que realizara sus deseos.

Ambos remontáronse con el aparato, mas cuando se hallaban a unos 80 metros de altura, se vió descender bruscamente el aeroplano, que quedó destrozado.

Los compañeros acudieron en auxlio de los aviadores, sacando de entre los restos del aparato el cadáver de Cialdini y al capitán Sangrán, conduciéndolos a la sala de operaciones de urgencia del aeródromo, donde el segundo fue asistido de gravísimas heridas en la región costal izquierda y fractura de varias costillas y de la pierna izquierda.

Por la gravedad de su estado, el capitán Sangrán quedó en el aeródromo,después de haberle sido practicada la primera cura.

El Juzgado militar comenzó seguidamente a relaizar diligencias, en averiguación de las causas del accidente, el cual, al divulgarse, ha producido penosísima impresión por ser las víctimas personas estimadisimas en esta capital.

DETALLES DEL ACCIDENTE

Sevilla,27, 4 tarde. El capitán Cialdini no falleció en el momento del accidente, sino dos horas después, en la enfermería del aeródromo.

El parte facultativo dice que tenia fracturados la base del cráneo, el maxilar superior y el húmero, por el tercio medio; contusiones y erosiones en la rodilla derecha y pérdida de los dedos anular y medio de la mano del mismo lado.

El cadáver del capitán D. Francisco Cialdini fué trasladado a la sala de oficiales del aeródromo, la cual fue convertida en capilla ardiente.

Al enterarse del trágico accidente se person óen el aeródromo el infante D.Carlos con su ayudante; los gobernadores civil y militar, la familia del capitán Sangrán y un concejal, en representación del alcalde.

De permitirlo las actuaciones del Juzgado militar, el entierro del capitán Cialdini se verificará mañana.

El infortunado aviador había prestado servicios cinco años en el Ejército de Africa en Regulares siendo durante dos años, observador en la escuadrilla de aviación.

Recientemente obtuvo el título de piloto siendo destinado a esta capital para pasar a la escuadrilla de Breguets.

El capitán de Artillería D.Roberto Sangrán conitúa en gravísimo estado.

GRAVEDAD DE SANGRÁN. EL CADÁVER DE CIALDINI.

Sevilla, 27, 7 tarde. Las últimas notícias recibidas del aeródromo acerca del estado del capitán Sangrán acusan una extrema gravedad y se teme un funesto desenlace.

(…/…) El cadáver de Cialdini será trasladado a las diez de la noche al hospital Militar, para que en las primeras horas de la mañana se le practique la autopsia.

Será inhumado en el cementerio de San Fernando.

Una de las salas del hospital se convertirá en capilla ardiente.

Los compañeros del Sr. Cialdini se han distribuido en turnos para velar el cadáver, habiéndo solicitado uno el gobernador civil, señor vizconde de Priego, que es también piloto aviador.

El infortunado capitán Cialdini contaba veintiséis años y era natural de Valencia.

Los padres residen actualmente en Madrid adonde se les ha comunicado esta tarde la funesta notícia...”

Finalment també va morir el seu acompanyant.

Després de la mort del fill, els pares van cedir l’alqueria als frares predicadors de l’Ordre dels Dominics, que la convertiren en una casa d’estudi. La casa va funcionar com a convent fins al començament de la Guerra Civil espanyola en 1936.

Passada la guerra, la capella de la casa es va acollir les celebracions religioses i les festes fins que es va enderrocar tota la casa  i el mur que l’envoltava cap al de 1945 i la van reconvertir en camp.

Amb la demolició de l’alqueria/convent, molts dels seus elements (bigues, portes, finestres, reixes, taulells, inclús llambordins) van acabar ubicats a diferents cases de Roca i encara hui perduren molts d’ells.