Arxiu de la categoria: PARRÒQUIA

LES OPERÀRIES CATEQUISTES A ROCA (1920-1923)


Al llibre Madre Josefa Campos Apostol de la Catequesis (Edicep. València, 1982), l’autor del qual és Juan E. Sschennk, apareix un fet curiós sobre la presència d’una comunitat de monges, les Operàries Catequistes de Nostra Senyora dels Dolors, a Roca, a la casa dels Corbín i antiga casa de Vicent Roca (actual carnissería). Sabíem de la presència dels Frares Predicadors o Dominics al nostre poble (veure Els Frares Predicadors o Dominics a Roca), però, ni per tradició oral, coneixiem també la presència de monges i menys encara que les obligaren a plegar per allotjar malaltes infeccioses. Transcrivim els apartats del llibre que fan referència a Roca:

Josefa Campos, fundadora de les Operaries Catequistes.

Josefa Campos, fundadora de les Operaries Catequistes.

“En Roca, en Meliana. Era tal la tribulación que tiene Josefa al ver a sus Operarias enfermas, que determina buscar una casa de campo como solaz, a fin de que estén libres y despreocupadas de todo compromiso en el trabajo. En la partida de Roca hay una ermita filial de la parroquia de Meliana donde las Operarias tienen, desde antiguo, el Centro de catequesis parroquial trabajando con mucho fruto. Los dueños de los terrenos de aquella partida viven en un chalet o casa de campo junto a la ermita. Casa capaz para atender a las enfermas y espacioso jardín arbolado, todo ello muy cerca del mar. Los señores de Corbí, dueños de los terrenos de la partida, del chalet y de la casa de labranza vecina, se avienen a ceder todo ello a las Operarias por un módico alquiler. Tan pronto dejaron la casa libre, se hicieron algunas reformas ordenadas a que el chalet quedara como habitación de la comunidad, mientras la casa de labranza era destinada a residencia de enfermas. El cura de Meliana es don Francisco Morales que, a requerimiento de don José Bau, cursa la instancia dirigida al arzobispado para obtener el permiso de reservado. Nos hallamos a principios de abril de 1920. María de San José se halla afectada de una lesión del corazón que los médicos juzgan incurable y desde Gandía llega Ana María de Jesús para ser operada de un brazo. En los últimos días de este mes, los señores de Corbí dejan a disposición de la comunidad una salda que tenían ocupada con muebles y otros enseres. Comunidad que está compuesta por Teresa de María, Francisca de Jesús y Francisca de San José. La casa de campo se destina en parte para enfermería y el resto para clase de párvulos. Es en mayo cuando se instala el reservado, en medio de una gran fiesta en la que participan varios sacerdotes, las autoridades de Meliana y el vecindario. El mes siguiente, exactamente el 27, entra en Valencia como arzobispo don Enrique Reig y Casanova, hasta el momento obispo de Barcelona (…/…). Pero estas alegrías estan teniendo sus pesadas contrapartidas. Si por un lado la operación de la enferna del brazo salió bien, por el otro Josefa tiene que soportar la muerte de María de San José, al día siguiente de llegar de Gandía para residir en la casa de Roca, el 22 de abril de 1920, y la de María Bau, sobrina de don José, que aunque residía en su propio domicilio por enfernedad, era considerada por todos como una Operaria más. (…/…) 3. Las Doloretas. Un fabricante de Alcoy. Nos hallamos en agosto de 1920. Para las Operarias desde un punto de vista material, todo parece marchar bien. El funcionamiento de las casas de Alacuás, Valencia, Gandía y Roca es perfecto. (…/…). De Meliana a Jarafuel. La fundación de Roca, en Meliana, que tan bien parecía marchar, se vino a deshacer, de pronto, como un terroncillo de azúcar en un vaso de agua. Todo comenzó con la enfermedad de la Operaria Pura Orengo, que se encontraba en Fuente Encarroz. Los médicos dictaminan un tifus, lo que hace temer por su vida. Es en agosto de 1922. Al punto se presenta el problema de que teniendo colegio en la misma casa, debía sacarse cuanto antes a la enferma a otra parte. Josefa tene sea el traslado un perjuicio para la enferma, pero deja en manos de Dios el asunto y da aviso a los padres. En un carruaje a propósito para la Operaria enfermera, la enferma y su madre, es trasladada Pura a la casa de Roca, en Meliana, donde llegaron bien, pensando poder gozar del resposo y paz que se siente en aquella soledad. Pero no fue así, pues las autoridades de aquel pequeño poblado se negaron a dar hospitalidad en aquel paraje a las enfermas. Pura Orengo tiene que ser trasladada a un domicilio particular dónde queda al cuidado de la Operaria enfermera y allí acude a visitarla. El 4 de octubre fallece y, antes de finales de mes, las autoridades de Meliana obligan a las Operarias a levantar la casa de campo de Roca, La misma será trasladada a Jarafuel, donde don Pedro García se halla preparándolo todo para poder realizar una nueva fundación. En los primeros días de noviembre de 1922, y mientras se hacían diligencias para dejar libre la casa de Roca, fueron trasladados los muebles a la casa de Valencia para, desde allí, mandarlos a Jarafuel el día que se designara. Todo este suceso se produjo durante un período en que la parroquia de Meliana estaba desprovista de cura, ya que había cesado don Francisco Morales y todavía no se había hecho cargo de la misma don Vicente Mengod. Cuando llega éste, trata de que las cosas se arreglen, pero ya es demasiado tarde. Se entrevista con Josefa y ésta, a pesar de todo, le promete toda la ayuda que le puedan prestar las operarias, principalmente en la catequesis parroquial. (…/…).”

Anuncis

UN ELEMENT ESTRANY A LA PROCESSÓ


IMG-20140806-WA0001

Enguany, en la processó, molts ni es donaren compte però els que sí, no donaven crèdit del que veien. Es va produir un fenòmen paranormal. Davant la música, apareixia un element estrany. Vore això a Roca i Cuiper en 2014 és, com a mínim, xocant. L’alcalde de Meliana presidint la processó! 

A Roca i Cuiper no és costum que alcaldes i regidors presidisquen processons. Ni durant el franquisme, época del nacionalcatolicisme per excel·lència, les presidien, excepte un any en el què de forma insòlita presidiren junts la primera autoritat de Meliana i la de Foios. No degué caure massa bé o no es van sentir massa còmodes que ja no tornaren a baixar més. El que no solien fer els alcaldes franquistes i el que no havia fet cap alcalde democràtic fins ara, ho va fer l’actual alcalde de Meliana, però a diferència del seu únic antecessor franquista, sense la companyia del seu homòleg de Foios.  

A Meliana porten des de 2007 fent-ho, saltant-se un acord plenari pres per unanimitat en 1979, però a Roca no havien vingut mai. Blai Devís en 6 anys i Pedro Cuesta l’any passat passaren de vindre o no es van atrevir. Però enguany, últimes festes abans de les eleccions, va i venen. Curiós, no? Oportunisme, ús partidista o les dos coses?

I per què soles vingueren l’alcalde i 2 regidores i no els 10 que desfilen a Meliana?  Els 10  que van són del PP tots, els 7 de Compromís i PSOE no van (a Roca la regidora Amparo Martí -Compromís- anava a la tira, a títol personal, no presidint).

Per què no va vindre el jutge de pau, Sr. Abella, que damunt és roquer ell, i que sí va al costat de l’alcalde en Meliana? Sabia que això ací baix està desfasat? Per què tampoc va vindre el caporal de la Policía Local?

De veritat pensaran els del PP que això els dóna vots? De veritat hi ha gent tan curteta que els vota per això? O serà que a l’alcalde no el coneix ni el Tato i han d’ensenyar-lo?

Si ací no hi havia tradició, per què va vindre? La cita històrica en la seua salutació del llibret sobre que Roca era més que centenària, en una mala còpia de la Wikipèdia, no li va servir per a documentar-se millor i vore que això ací no s’estil·la.

I els de Foios, que són del mateix partit, per què no vingueren? No els ho va dir? I això que a Foios tenen més “tradició”: durant la democràcia tant els alcaldes i regidors socialistes com els populars presidixen processons, però mai han baixat a presidir processons a Cuiper.

I per què presidiren els de Meliana també el tros de Cuiper si no és del seu terme ni el nomenen mai als seus escrits?

Moltes preguntes i massa contradiccions…

Sabíem que a Pedro Cuesta li agrada figurar, alguna cosa ens havien comentat sobre l’exigència de fotos seues en els llibrets. Ara fa un passet més. Molt d’oportunisme i després de no vindre en 7 anys ni a vore-la, molt de cinisme i poca vergonya. Per a quan una separació entre Església i institucions? Si volen anar a les processons, que vagen a la tira com tots!

CAVALCADA DE REIS 2014


carta-als-reis-mags-en-valencia

Demà,  5 de gener, a les 18,30 de la vesprada, arribaran els Reis Melcior, Gaspar i Baltasar. Aneu a esperar-los a Cuiper d’on eixirà la cavalcada cap a Roca. Després, repartiment de regals a la Llar Parroquial.

Des de les 15 hores es podrà fer el dipòsit de regals a la Llar.

Organitzen els Festers de Sant Isidre i de la Mare de Déu de 2014.

VICENT CEREZO, NOU RECTOR DE ROCA I CÚIPER


577150_554534607915387_1055686086_nEl nou rector és Vicente Miguel Cerezo Rubio, fill d’Alboraia i rector de l’Assumpció de Foios, i ara ha estat nomenat també rector de la Misericòrdia de Roca-Cuiper. 
El passat 3 de novembre, D. Vicent va prendre possessió com a rector i va demanar paciència i ajuda en esta nova etapa. A l’acte acudiren nombrosos feligresos de Roca-Cuiper i Foios, els dos alcaldes i altres membres de les corporacions locals. En l’acte també es va fer entrega a la parròquia d’una baldosa de l’antiga capella del desaparegut convent dels Dominics de Roca, per part de Vicent Ruiz, investigador de Meliana i familiar del nou rector. En la foto, D. Vicent a la dreta, en la processó de 2013, junt a l’anterior rector, ara destinat a Massarrojos, Toni Sancho.

(Informació del facebook de l’Associació de Veïns).