Arxiu de la categoria: PRIM ROCA

PRESERVAR O DESTRUIR L’HORTA


Interessant article sobre la contestació al PGOU de València per a preservar l’Horta i fer d’ella un motor econòmic. A València volen donar-li un mos més a l’Horta i això ha tingut una forta contestació social.

Ací, en el cas de Meliana, estan revisant el PGOU i després del pla de participació pública “Meliana un pla de tots” res no se sap. A hores d’ara les previsions de creixement urbanístic a Roca són les del PRIM, que si bé està aprovat, en la pràctica està paralitzat perquè ningú no executa. A Cuiper, com que a Foios el tema urbanístic està paralitzat, tampoc no hi ha moviments. Altres amenaces eternes que planen sobre la nostra horta són els projectes de l’AVE i de la Via Parc Nord.

EL PAÍS-CV, 28/02/2015:

Rebelión en la huerta

Los ciudadanos se movilizan contra los planes urbanísticos de Valencia y el área metropolitana para defender las últimas 5.000 hectáreas de paisaje histórico.

CRISTINA VÁZQUEZ Valencia 28 FEB 2015 – 22:16 CET

Campos cultivados en la partida de Dalt, en el barrio valenciano de Campanar. / MÒNICA TORRES

“Que dejen de hacer folclore con la huerta y la traten como un sector de la economía valenciana que da empleo”, exige con cierto hartazgo Enric Navarro, portavoz de Per l’Horta, una plataforma defensora de los valores patrimoniales e históricos de este singular agrosistema valenciano. La Agencia Europea del Medio Ambiente solo identifica cinco paisajes parecidos a la huerta de Valencia —tres de ellos en Italia— en todo el continente, alegó el Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de Levante a la Revisión Simplificada del Plan General de Ordenación Urbana de Valencia (RSPGOU), que pretende, al final del mandato y tras sestear con el plan desde 2005, la reclasificación de 415 hectáreas de suelo agrícola protegido.

La reacción social ha sido mayúscula. Per l’Horta y otras organizaciones conservacionistas, grupos de la oposición municipal —PSPV, Compromís y EU—, otros partidos como Podemos y Ciudadanos, instituciones como el Tribunal de las Aguas y la Denominación de Origen de la Xufa, y varias asociaciones de vecinos de la capital, se han alzado contra un plan que consume “injustificadamente” la poca huerta que resiste a la fiebre urbanizadora.

El geógrafo y urbanista Víctor Soriano declaró hace menos de un año que “perder huerta implicaba perder identidad”. Lo dijo durante la presentación de un estudio sobre la evolución de este agrosistema en los últimos 50 años. La conclusión era desoladora: entre 1956 y 2011 la huerta de Valencia ha perdido dos tercios de su extensión; en medio siglo se ha pasado de 15.000 hectáreas a cerca de 5.000 y no todas en estado óptimo. Los espacios de huerta se concentran solo en cuatro municipios, según el geógrafo: al norte de Valencia, en Alboraia, Meliana y Almàssera. “Ya no es una gran huerta salpicada de ciudades sino todo lo contrario. Por eso es más perentorio protegerla”, asevera contra la reclasificación de suelo.

Enric Navarro, productor agrícola en Foios, ha vivido en carne propia la regresión de la huerta. Recuerda los traumáticos desalojos una década atrás en la pedanía valenciana de La Punta —donde más de 200 vecinos perdieron sus casas para dejar espacio a la Zona de Actuaciones Logísticas (ZAL) del puerto—. También los de El Pouet de Campanar o los Benicalap, donde está a medio levantar el futuro estadio de fútbol del Valencia CF.

El consumo de huerta que hay sobre la mesa afectaría al 30% de la superficie cultivada de la DO de la Xufa, también a tres acequias históricas (Mislata, Rovella y Mestalla) y desde luego frena en seco el regreso de jóvenes a la agricultura. “Nunca han creído en la huerta”, apostilla Navarro mientras desgrana una retahíla de agravios del Ayuntamiento del cap i casal contra su paisaje histórico. El portavoz de Per l’Horta —representante de Compromís en el Consell Local Agrari— lamenta que el PP carezca de una política local agraria. “Tienen un ladrillo en el cerebro. Están esperando que cambie el ciclo y que todo vuelva a ser como antes”, critica en alusión al último boominmobiliario. El Consistorio tiene una concejalía de cambio climático pero no de agricultura.

La creación de una marca de calidad que distinga los productos de huerta se pospone mandato tras mandato y, en el consejo agrario, se oponen a creación de un banco de tierras que facilite su cultivo y los mercados municipales no favorecen los cultivos autóctonos —“aquí hay que levantarlo todo a pulso, sin ayuda oficial”, apunta el productor agrícola—. Y, por último, está la Tira de Comptar en Mercavalencia. “Es una nave donde los agricultores venden directamente sus productos a los minoristas, ya sean tiendas o restaurantes”, describe. “Ahora tiene más gente que nunca. Tendrían que promocionarla todos los días porque es impresionante”, concluye.

Las asociaciones vecinales de Benimaclet, Benimàmet, Castellar-Oliveral y de Campanar, entre otras, se oponen a que les arrebaten los últimos vestigios de huerta. Campanar ha registrado incluso, además de sus alegaciones, un plan alternativo a la reclasificación planteada por el Consistorio en la partida de Dalt, donde ha vuelto el cultivo de la tierra. “Es importante que el urbanismo deje de hacerse desde arriba, impuesto a los ciudadanos”, denunciaron hace unos días.

Los grupos de la oposición se aferran a las pastillas de suelo pendientes. Muchos de los terrenos que se arrancaron a la huerta en el PGOU de 1988 siguen vacíos y sin edificar. El concejal de Urbanismo de Valencia, Alfonso Novo, solo ve tras el rechazo a su plan intereses electorales. Y se carga de razón cuando además añade que, en 1988, los socialistas reclasificaron más huerta.

Las previsiones de población, el punto débil

C. V., VALENCIA

El plan general para la Valencia de 2030 ó 2035 tiene uno de sus puntos más débiles en la previsión de crecimiento demográfico. La revisión del PGOU se redactó en 2005, un momento muy diferente del actual, y, sin embargo, los cálculos de población se han corregido de manera tenue.

En la presentación del plan, el concejal de Urbanismo, Alfonso Novo, rebajó el escenario de 900.000 habitantes previsto en principio para dentro de 20 años a los 850.000. La realidad es que Valencia contaba el año pasado con unos 780.000 habitantes después de años de retrocesos.

“Está pensado para un crecimiento demográfico que no es real porque la capital, según las previsiones del Instituto Valenciano de Estadística (IVE), perderá población”, advierte el geógrafo Víctor Soriano.

Este experto apunta un segundo motivo que explica una reclasificación tan importante de huerta. “Se habla de 400 hectáreas de huerta, pero hay que diferenciar un poco. Unas 200 del total no cambiarán su morfología pero sí su uso urbanístico”, prosigue Soriano en referencia a la reclasificación planteada en el entorno de San Miguel de los Reyes para luego convertirla en zona verde. Soriano achaca este gesto, al que recurren la mayoría de ayuntamientos porque la ley autonómica de Ordenación del Territorio exige 10 metros cuadrados de zona verde por habitante para autorizar nuevos desarrollos residenciales. “En Alboraia pasa lo mismo que en Valencia, son deficitarias en este aspecto”, añade el geógrafo, partidario de que este requisito se ajuste a cada municipio.

“Pero la huerta no es un parque ni un jardín al uso y, aunque después de reclasificado siga pareciéndose a ese paisaje culturalmente tan valenciano, si no se le da un uso productivo y rentable, si no hay agricultores que cultiven las tierras, se degradará y desaparecerá con el tiempo”, vaticina el citado experto.

Clica la notícia: Rebelión en la huerta

Anuncis

ELS PROBLEMES DE NO TINDRE UN AJUNTAMENT PROPI


A principis de desembre l’edició comarcal del diari Levante publicava un extens reportatge sobre nuclis urbans que no són els nuclis principals de població del seu terme. És el cas de Roca i Cuiper, que a més tenen una característica pròpia, com es que depenen de dos ajuntaments diferents (Roca de Meliana i Cuiper de Foios). Adjuntem el reportatge que a més de donar veu a Carmen Almela, presidenta de l’Associació de Veïns i Consumidors de Roca i Cuiper, recull testimonis d’altres nuclis urbans amb problemes semblants pel fet de no tindre ajuntament propi.

Tots i totes sabem el que patim: despoblament, traves urbanístiques, males comunicacions, falta de comerços i serveis, oblit institucional i, per què no dir-ho, gran part de la població anestesiada i que no s’implica.

20150127104224

20150127104250

S’HAVIEN OBLIDAT D’INCLOURE ROCA EN LA PONÈNCIA


L’Ajuntament de Meliana en ple, a proposta de Compromís, va aprovar per unanimitat sol·licitar a la Gerència Regional del Cadastre la revisió de valors cadastrals dels solars de Roca. La proposta va ser defensada per la regidora Amparo Martí, qui va denunciar l’oblit per part del PP que havia demanat revisió per als solars de Meliana però no per als de Roca. El PP va voler justificar-se, dient que ho tenia previst, però com se’ls va dir des de Compromís això no ho havien manifestat mai en comissió. En fi, que sempre s’obliden dels mateixos, molt curiós.

Vídeo al Canal Youtube de Compromís per Meliana:

Notícia a la web de Compromís per Meliana: Amparo Martí defensa una ponència de valors cadastrals per al nucli de Roca

COMPROMÍS DEMANA UNA PONÈNCIA DE VALORS CADASTRALS A ROCA


Compromís per Meliana ha demanat la revisió dels valors cadastrals dels solars que tot i ser urbanitzables, no són  encara edificables perquè no tenen els carrers oberts. El cas és que ho fa perquè el govern del PP només havia demanat això per als solars que estan a la unitat d’execució prevista darrere del Calvari. La contribució urbana ha pujat en els últims anys moltíssim, arribant-se a pagar per estos solars tant o més que les cases construïdes. Una vegada més es demostra quin és l’interés del PP en Roca: ni s’enrecorden d’ella.

 HORTANOTÍCIAS, 19/09/2014:

baixa (1)

Plànol del PRIM que mostra els solars que actualment estan pagant preus desorbitats.

Compromís demana una ponència de valors casdastrals per al nucli de Roca

Compromís per Meliana ha presentat una moció perquè l’Ajuntament de Meliana sol·licite a la Gerència Regional del Cadastre una ponència parcial dels valors cadastrals per al nucli de Roca, atés que la seua particularitat i realitat urbanística fan que el desenrotllament i el creixement siga lent, atés també el poc creixement poblacional. Això fa que, durant molts anys, terrenys que hui encara són camps d’horta productiva, i probablement durant bastants anys més, estiguen pagant una contribució urbana (IBI) no ajustada a la realitat.

Com exposa el portaveu de Compromís, Josep Riera, “esta mateixa situació va justificar que l’Ajuntament iniciara el procés d’una ponència parcial de valors per a alguns polígons del nucli de Meliana, però el govern municipal no va incloure el nucli de Roca”. D’eixa sol·licitud de ponència, la Gerència ha aprovat uns nous valors per a la unitat d’execució núm 1 del PGOU, vigent des de 1991, que no està executada. És el mateix cas del nucli rural de Roca, el Pla de Reforma Interior i Millora (PRIM) del qual encara no s’ha executat i que, per les particularitats del nucli, tindrà un desplegament lent i complex.

Com diu el responsable valencianista, “això fa que els veïns de Roca propietaris dels camps inclosos en el PRIM no consideren just els 23 anys que estan pagant com a solars terrenys que hui encara són camps d’horta i que això continue allargant-se en el temps”.

Riera recorda que el Tribunal Suprem ja s’ha pronunciat en este sentit sobre una sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, i fixa una doctrina d’interpretació que té caràcter vinculant per a tot l’Estat espanyol. Eixa sentència entén que gravar amb l’impost urbà terrenys que no deixen de ser agrícoles podria suposar “una vulneració del principi de capacitat econòmica”.

Finalment, el portaveu de Compromís entén que “la petició dels propietaris inclosos en el PRIM de Roca és justa i s’ha de resoldre. A més, el fet que l’Ajuntament haja fet un procés recent de ponència de valors cadastrals ha de permetre que este nou procés que es demana siga més ràpid”. Este procés permetria complir amb allò que ha dictaminat el Tribunal Suprem.

Cliqueu la notícia: Compromís demana una ponència de valors cadastrals per al nucli de Roca

PUBLIQUEN L’APROVACIÓ DEL PRIM DE ROCA


prim roca

Tres mesos i mig més tard de l’aprovació al ple, la Conselleria d’Infraestructures, Urbanisme i Medi Ambient ha publicat al Butlletí Oficial de la Província l’aprovació del Pla de Refoma Interior i Millora de Roca. És a dir, açò s’acaba 8 anys després que s’iniciara este procés. Ara en el context de crisi econòmica vorem per a que ha valgut. Molt ens temem que per a res.

Anunci al BOP de l’aprovació

APROVEN, PER FI, EL PRIM DE ROCA



prim rocaJa era hora, no? 8 anys, 3 alcaldes, no portem el compte de quants consellers de Territori… Al PP li ha costat una legislatura i mitja per a aprovar-lo! I eixos són els eficients? Però ara sembla que ja està tot clar. Ah, que no! Que encara falta que el Servei Territorial ho comunique oficialment… Si tot el que s’ha de fer a Roca costa tant de temps, apanyats estem! . Si li doneu a l’apartat del PRIM podeu fer seguiment d’este llarg i farragós procés. Ací teniu el video del punt de l’ordre del dia del passat ple municipal de Meliana que ens facilita Blocmeliana en youtube : 

EL PRIM DE ROCA : ALLÀ VAIG, ALLÀ TORNE


prim rocaEl PRIM de Roca no hi ha manera que s’aprove. L’Ajuntament de Meliana ha demostrat que és incapaç de tirar avant este projecte i des de 2005 s’arrastra la seua aprovació. El PP que està al govern des de 2007 no ha tingut temps en tota la legislatura anterior ni amb l’any i mig de la legislatura actual. La mateixa regidora d’Urbanisme ho admet i ho resumix en l’expressió “allà vaig, allà torne”. Amb tant de temps com ha passat només caben dos opcions: o són uns incompetents o no volen que el PRIM s’aprove.

A tot açò, si ha transcorregut el termini de 4 anys de pròrroga, que s’han inventat ara per a prorrogar-ho més? Vorem si és cert que el 19 de desembre s’aprova finalment, La regidora, entre risses, diu que no seran pesats però si constants. Ara mare! Com pot dir això si han passat 7 anys, 5 dels quals ostentant ella la regidoria d’Urbanisme?

Ací teniu el video d’este punt al ple gravat pel Bloc-Compromís de Meliana:

Video al canal Youtube del Bloc Meliana de la prorroga PRIM Roca 

Ordre del dia del plenari del 5 de desembre de 2012 (punt 9 de l’ordre del dia: Pròrroga de la normativa transitòria en quant a ordenació pormenoritzada de competència municipal del PRIM de Roca).

Per a fer seguiment de tot allò que ha passat podeu consultar les entrades relacionades amb el PRIM de Roca