Arxiu de la categoria: ROCA I CUIPER

ELS CIALDINI A ROCA


festes roca 2017_definitiu_13El programa de la XVII Setmana Cultural i de les Festes de 2017 conté un interessant article sobre els Cialdini, una de les families de terratinents que eren propietàries dels camps i algunes cases, en este cas de Roca. Des d’este bloc volem felicitar a Joan Orts per la seua publicació.

ELS CIALDINI A ROCA.

Joan Orts Ruiz

Si als més vells de Roca els preguntem pel passat, acaben parlant dels “senyorets” que eren els propietaris de la terra, dels Corbín i els Cialdini. A Cuiper ho faran dels Guerrero i els Martínez de Vallejo.

Els Cialdini (cognom valencianitzat a Roca com Saldini) provenien d’Itàlia i eren descendents del duc de Gaeta, Enrico Cialdini, nascut en 1811 a Castelvetro, i que després d’estudiar la carrera eclesiàstica i de medicina , es va enllistar a la legió italiana al servei de la reina Maria Cristina d’Espanya, fent campanya contra el bàndol carlí. Quan pren Gaeta en 1861 ascendix a general de divisió i és nomenat duc de Gaeta i governador de Nàpols. Posteriorment va ser nomenat ambaixador a París. Morí en 1892 a Liorna.

Cialdini arrelà a terres valencianes i així en 1845 té un fill, Enrique Cialdini Fabregat, nascut a Castelló de la Plana. qui heretà el ducat. Però serà un germà seu, Francisco Cialdini Fabregat, qui tindrà relació amb Roca, on tenia moltes terres i una alqueria, coneguda com l’Alqueria del Jutge, que acabarà convertint-se inclús durant uns anys en un dels topònims que va tindre abans de dir-se Roca.

Francisco Cialdini, nascut en 1858 i casat amb Teresa Corbí Orellana, era un advocat de la ciutat de València amb nombroses propietats, entre elles les de Roca. Per exemple, per escriptura de 22 d’octubre de 1906 sabem que adquirix 5 fanecades a “Sor Maria Gracia Monfort conocida en el Siglo por doña Desamparados Monfort y Martínez, mayor de edad, Religiosa del Convento de San José y Santa Tecla de Valencia” en “la partida de la Veleta ó de Tamarit“.

El matrimoni només van tindre un fill, Francisco Cialdini Corbí. La família passava llargues temporades a la seua alqueria, una de les més reeixides de la zona, tenint estatgers. Les estades a l’alqueria es van truncar quan l´únic fill va morir víctima d’un accident que va patir pilotant un avió militar a Sevilla.

Així ho contà, amb gran detall, el diari ABC de 27 i 28 de setembre de 1922:

TRÁGICO ACCIDENTE DE AVIACIÓN

Sevilla, 27, 2 tarde. En el aeródromo de Tablada ha ocurrido un accidente de aviación del que ha resultado muerto el capitán D. Frnacisco Cialdini Corbí y gravemente herido el capitán de Artillería D. Roberto Sangrán González.

MUERTE DEL CAPITÁN CIALDINI

Sevilla, 27, 3 tarde. El capitán Cialdini había llegado recientemente a esta capital procedente de Larache, donde se hallaba destinado como piloto aviador.

Esta mañana acudió al aeródromo de Tablada para presenciar las maniobras que realizaba, en un lugar próximo, el regimiento de Artillería,montó en un aparato Caudrón y aterrizó, después de realizar algunos vuelos en el campo donde maniobraban las citadas fuerzas.

Durante uno de los descansos conversó el capitán Cialdini con el capitán de Artillería D. Roberto Sangrán, quien le dijo que no había volado nunca, y entonces el Sr. Cialdimi le invitó para que realizara sus deseos.

Ambos remontáronse con el aparato, mas cuando se hallaban a unos 80 metros de altura, se vió descender bruscamente el aeroplano, que quedó destrozado.

Los compañeros acudieron en auxlio de los aviadores, sacando de entre los restos del aparato el cadáver de Cialdini y al capitán Sangrán, conduciéndolos a la sala de operaciones de urgencia del aeródromo, donde el segundo fue asistido de gravísimas heridas en la región costal izquierda y fractura de varias costillas y de la pierna izquierda.

Por la gravedad de su estado, el capitán Sangrán quedó en el aeródromo,después de haberle sido practicada la primera cura.

El Juzgado militar comenzó seguidamente a relaizar diligencias, en averiguación de las causas del accidente, el cual, al divulgarse, ha producido penosísima impresión por ser las víctimas personas estimadisimas en esta capital.

DETALLES DEL ACCIDENTE

Sevilla,27, 4 tarde. El capitán Cialdini no falleció en el momento del accidente, sino dos horas después, en la enfermería del aeródromo.

El parte facultativo dice que tenia fracturados la base del cráneo, el maxilar superior y el húmero, por el tercio medio; contusiones y erosiones en la rodilla derecha y pérdida de los dedos anular y medio de la mano del mismo lado.

El cadáver del capitán D. Francisco Cialdini fué trasladado a la sala de oficiales del aeródromo, la cual fue convertida en capilla ardiente.

Al enterarse del trágico accidente se person óen el aeródromo el infante D.Carlos con su ayudante; los gobernadores civil y militar, la familia del capitán Sangrán y un concejal, en representación del alcalde.

De permitirlo las actuaciones del Juzgado militar, el entierro del capitán Cialdini se verificará mañana.

El infortunado aviador había prestado servicios cinco años en el Ejército de Africa en Regulares siendo durante dos años, observador en la escuadrilla de aviación.

Recientemente obtuvo el título de piloto siendo destinado a esta capital para pasar a la escuadrilla de Breguets.

El capitán de Artillería D.Roberto Sangrán conitúa en gravísimo estado.

GRAVEDAD DE SANGRÁN. EL CADÁVER DE CIALDINI.

Sevilla, 27, 7 tarde. Las últimas notícias recibidas del aeródromo acerca del estado del capitán Sangrán acusan una extrema gravedad y se teme un funesto desenlace.

(…/…) El cadáver de Cialdini será trasladado a las diez de la noche al hospital Militar, para que en las primeras horas de la mañana se le practique la autopsia.

Será inhumado en el cementerio de San Fernando.

Una de las salas del hospital se convertirá en capilla ardiente.

Los compañeros del Sr. Cialdini se han distribuido en turnos para velar el cadáver, habiéndo solicitado uno el gobernador civil, señor vizconde de Priego, que es también piloto aviador.

El infortunado capitán Cialdini contaba veintiséis años y era natural de Valencia.

Los padres residen actualmente en Madrid adonde se les ha comunicado esta tarde la funesta notícia...”

Finalment també va morir el seu acompanyant.

Després de la mort del fill, els pares van cedir l’alqueria als frares predicadors de l’Ordre dels Dominics, que la convertiren en una casa d’estudi. La casa va funcionar com a convent fins al començament de la Guerra Civil espanyola en 1936.

Passada la guerra, la capella de la casa es va acollir les celebracions religioses i les festes fins que es va enderrocar tota la casa  i el mur que l’envoltava cap al de 1945 i la van reconvertir en camp.

Amb la demolició de l’alqueria/convent, molts dels seus elements (bigues, portes, finestres, reixes, taulells, inclús llambordins) van acabar ubicats a diferents cases de Roca i encara hui perduren molts d’ells.

Anuncis

EL NOU MERCAT DE LA TERRA DE ROCA.


Felicitem esta nova iniciativa que diumenge arriba a la seua tercera celebració. Un mercat que oferix productes de proximitat i artesans i que té al seu voltant moltes activitats complementàries. 18451621_1695598107124822_6635075559754362261_oAdjuntem fotos de la primera edició del 26 de març i el cartell anunciador del mercat del 14 de maig.

El Mercat de Roca de Meliana d’artesania i proximitat té molt bona acollida

Diumenge, al recinte municipal del Casó es va celebrar la primera edició del Mercat de Roca, un mercat artesanal i de proximitat amb una presència destacada dels productes de l’horta. L’acollida d’esta iniciativa de la Regidoria d’Agricultura de l’Ajuntament de Meliana va ser molt bona.

La regidora d’Agricultura, Amparo Martí, destaca que “estem molt contents per la gran quantitat de gent que hi va acudir, de manera molt destacada a mitjan matí, pel bon ambient que hi va haver, per les parades que es van muntar i per les vendes”. S’ha fet una estimació d’assistència de més de 500 persones al llarg del matí.

La iniciativa va tindre l’efecte que es pretenia i es va poder vore gent de València i dels pobles de la comarca com ara Alboraia, Bonrepòs i Mirambell, Alfara del Patriarca, Foios o Albalat dels Sorells, i molta gent de Meliana i del nucli rural de Roca i Cuiper. Entre les persones que van acudir a la cita, cal destacar la presència de la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, el director general de Comerç Natxo Costa i la diputada de les Corts Graciela Ferrer.

Pel que va a les parades, se’n van instal·lar deu, cinc de productes de l’horta tant d’agricultura tradicional com d’agricultura ecològica, i cinc més de productes d’artesania com ara pa, mel, melmelades i salses, productes de cosmètica o roba. Com constata la regidora “els productors i artesans estan contents perquè a més del bon ambient hi va haver bona venda, fet que ha sigut molt ben valorat”.

D’altra banda, també es va poder constatar l’encert de les activitats i els servicis complementaris que es van oferir al recinte. Hi va haver tallers per als xiquets i xiquetes, música de tabal i dolçaina, tastos de cerveses i vins valencians i servici de bar. La responsable de l’àrea també destaca el fet que “la ruta guiada per l’horta oferida per l’empresa Horta Viva, que incloïa degustacions als locals de Roca, es va completar de gent i amb llista d’espera, i això convida a repetir l’activitat”. En esta primera edició, han col·laborat Horta Viva, Cúrcuma Agroecología, Ca Xoret, el Casó de Roca o la colla de Tabaleters i Dolçainers de Meliana.

La gent també va valorar de manera positiva la ubicació triada per a la realització del mercat, al nucli rural de Roca i al recinte del Casó, un espai envoltat d’horta i molt a prop de la mar. Cal recordar que és un lloc al qual es pot arribar amb el tren de rodalia amb la línia C6 a la parada Roca-Cuiper. També pel carril bici annex a la CV-313, i amb cotxe per esta mateixa carretera des de Meliana o accedint des de l’autovia V-21 eixint per Port Saplaya i després per l’auxiliar de l’autovia.

Finalment, Martí recorda que “ja hi ha programades les pròximes edicions fins a l’estiu. La més immediata, el diumenge 6 d’abril i, seguit seguit, els diumenges 14 de maig, 11 de juny i 9 de juliol”. Per a estes edicions es tindran en compte els aspectes de millora fruit de les valoracions de la gent implicada en la comissió organitzadora.

 

Informa Nou Horta. Meliana

MercatRoca2603176MercatRoca2603175MercatRoca2603174

L’ESCUT DE CUIPER, I DE ROCA?


escut

L’escut de Cuiper és un simbol que ha identificat els cuiperans primer i després, en tant que Roca no té escut, també els roquers. Els germans Peris el popularitzaren amb les etiquetes i caixes de melons (hui encara s’usa a Vicente Peris). Anys després l’efímera falla que va durar entre els anys 80 i 90 poc més de 6 anys l’adoptà com el seu escut i des de l’any 2000 també l’Associació de Veïns de Roca i Cuiper també l’usa. És acceptat per la immensa majoria de la població i només una minoría qüestiona eixe ús (cuiperans que no els agrada compartir l’escut amb els de Roca i no entenen que empreses, falla o Associació de Veïns s’hagen apropiat d’ell, i a l’inversa, roquers que no s’identifiquen amb ell i preferirien tindre un escut propi).

També es conserva a la façana de la casa de Ramon Peris l’escut en pedra, originari de la casa pairal dels Guerrero. El seu ús no ha esdevingut mai oficial. Per exemple, a les plaques dels carrers de Cuiper apareix l’escut de Foios.

En tot cas, sabem l’origen de l’escut i el seu significat? De quan data, de quan Cuiper va ser declarada colònia agrícola en 1882? O és anterior? Què representa? Per què eixes armes? I a diferència de la majoria dels pobles valencians on apareixen les quatre barres d’Aragó, com és que en aquest escut apareix el blau de la senyera del cap i casal amb  només tres barres i porta tres estels blancs de huit puntes en compte de corona? Este blog no ho ha trobat… Tant de bo isca algú que ens ho explique. En tot cas, sabent com som d’aficionats els valencians a discutir sobre simbols, no sabem com acabarà un possible debat.

7 ANYS DE ROCAICUIPER WORDPRESS


siete_29351471Ahir ferem 7 anys. 

Normalment, hem ficat les estadístiques de visites al blog, però WordPress ha canviat i ara només deixa traure-les per anys complets d’1 de gener a 31 de desembre. Per tant, caldrà esperar.

Mentrestant, seguirem informant del que ací passa o ha passat, amb l’esperit crític i rebel que no volem perdre mai. Gràcies per seguir-nos!